Rèplica a Trias

Doncs bé, el meu particular epistolari amb Xavier Trias prossegueix. Avui he enviat la resposta, i La Vanguardia Digital ja la publica. Demà comprovarem si la versió en paper també ho fa...

Això és el que penso del que m'ha dit l'alcaldable convergent:


Senyor Trias, en primer lloc, moltes gràcies per la seva resposta (La Vanguardia 20/04/07).

En segon lloc, trobo que els seus arguments són pobres. No em convencen. Per què l'Ajuntament ha de renunciar a guanyar diners a costa dels qui es poden pagar una nit a l'hotel Miramar? Per què no pot tenir aparcaments que li reportin beneficis al centre de Barcelona? Tots els diners que faci per altres vies, no ens els haurà de cobrar en impostos. O és que l'Ajuntament només pot aspirar a tenir equipaments deficitaris?Sobre el preu de la grua, simplement li recordo que és el preu que s'ha de pagar per cometre infraccions. La grua és gratis per a qui respecta les normes de trànsit i no entorpeix la circulació.

Resposta de Xavier Trias

L'alcaldable de CiU ha tingut l'amabilitat de respondre la meva carta publicada a La Vanguardia sobre les privatitzacions que preveu fer d'empreses públiques com BSM.

Com que, a més de socialista, una és molt educada, us la reprodueixo. En el següent post trobareu la resposta que ja em publica La Vanguardia Digital

Trias i la grua

En resposta a la carta de Dolors González, on mostrava la seva preocupació per la meva "proposta de privatitzar" el servei de la grua, vull aclarir que un dels pilars que sustenta el projecte que encapçalo per a Barcelona es fonamenta en la prestació de serveis de qualitat. Dins del ventall de propostes econòmiques que penso aplicar hi ha per damunt de tot el compromís de garantir als ciutadans i ciutadanes de Barcelona uns serveis públics de qualitat, eficaços i eficients, i la forma jurídica triada per prestar-los i desenvolupar-los serà la que millor respongui a aquest plantejament, ja sigui a través de la pròpia gestió directa de l'Ajuntament, o per mitjà de concessions o a través de consorcis.

És cert que la nostra proposta planteja que alguns dels serveis que actualment presta l'empresa municipal BSM s'han d'externalitzar, repeteixo que amb l'únic objectiu de millorar-ne el servei, doncs no té cap sentit que l'Ajuntament faci, per exemple, la competència als privats construint aparcaments, o gestionant un hotel de luxe a Miramar o un restaurant també de luxe a l'edifici Fòrum.

Per cert, en cap moment he plantejat la privatització de la grua, tot i que continua sent la més cara d'Espanya, i cal recordar que és tant cara precisament per l'estructura sobredimensionada de costos de l'empresa municipal que la gestiona, BSM.


Xavier Trias
President Grup municipal CiU
Barcelona

Trias i les privatitzacions

El meu marit va començar a treballar a les grues de Barcelona l’any 1984. El va contractar una de les empreses privades que s’ocupaven de proveir a l’Ajuntament aquest servei. Un servei que així, privatitzat, era una autèntica catàstrofe: un policia municipal denunciava, una empresa s’enduia el cotxe, el denunciat pagava a l’ajuntament i recollia el vehicle en unes dependències privades.


Tot va millorar força quan es va crear l’empresa pública que va començar a ocupar-se íntegrament del servei. Actualment es diu BSM, i el meu marit hi va treballar la resta de la seva vida.


Ara em sobta que Xavier Trias proposi la privatització de la grua municipal. Per a què? Perquè torni a funcionar malament i els cotxes puguin aparcar allà on vulguin? Per molt que digui Trias, no cal fer canvis, si són canvis per anar a pitjor.
----------------------------------------------------

Aquesta és una carta dels lectors que avui surt publicada a la premsa. Espero que us agradi. Aviat tornaré, amb la recepta de les torrijas!!!

Independència

Fa algun temps, quan sentia ERC parlar d'independència m'esverava. Me'ls imaginava fent-me tornar a la meva Ceuta natal a la força, després de tants anys a Catalunya.

Després de tants anys a Catalunya, ara quan els d'ERC parlen d'independència -en calçotades o en debats al Parlament- em fan somriure. Han aconseguit que em sembli tan poc seriós, això de demanar tenir un estat propi dins la Unió Europea...

Total, que de la por o el respecte m'han fet passar a la indiferència. Sé que simplement és que no toquen vores, i que volen arreplegar vots per a les municipals, però això no impedeix que facin el ridícul amb una causa que en altre temps alguns consideraven noble. A aquest pas, no els votaré jo, òbviament, però tampoc els votaran els qui es prenguin això de la independència una mica en serio...

Recordant vells temps

Aquesta de la foto, sí, sóc jo. Han passat alguns anys. És el dia de la meva primera comunió. La foto està feta al pati del col·legi de les monges de la Presentació, que és on jo vaig anar a estudiar quan la meva família va arribar a Barcelona. El col·legi és a la cantonada del carrer Torrijos amb Sant Lluís. Ara ja no hi fan classes, fa anys que van optar per acollir en el recinte mares solteres, i ara és una residència per a monges grans.

Fa anys i anys que volia entrar un altre cop al pati, però mai no havia pogut. Ahir, gràcies a l'avís de l'Albert Musons, vaig poder tornar a entrar: resulta que el Joan Perucho parla d'aquestes monges en algun dels seus llibres, i com que es va organitzar una ruta pels escenaris graciencs que descriu, les monges es van avenir a deixar que un grup de persones entrès al pati.

En el grup anava una altra senyora, set anys més gran que jo, que també duia fotos de la comunió fetes en aquell pati... A totes dues ens va alegrar saber que sor Fátima i sor Luisa són encara vives...

En la meva foto es veu una imatge de la verge de Lourdes. Estava just sobre una font, però ja l'han retirada: per la font els entraven rates! Una llàstima, perquè és un dels records més vius que tinc d'aquell petit pati... Junt amb la capella destartalada de l'escola, l'entrada de la qual podeu veure en aquesta altra imatge:

Per si fos poc, ahir també vaig veure un tros del concert de comiat del Lluís Llach... Quants records! A casa meva no teníem diners per anar a concerts ni estavem pas ficats en política. Però jo vaig aprendre català, entre altres coses, sentint les seves cançons. I amb el meu fill cantàvem L'estaca com si fos una cançoneta infantil més. Ell no entenia de què anava, però els qui havíem conegut l'estaca ho sabíem prou bé... Segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar!

El gendre número 13

Si la meva mare estiguès encara aquí, hauria recomanat al Guillem Espriu que es tirès sal per damunt l'espatlla. O que tirés per la finestra una gerra d'aigua. O que cremès romaní els divendres a la nit. La meva mare era spersticiosa, i això que el meu gendre vagi el número 13 de la llista del PSC per Barcelona no li hauria acabat de fer gràcia.

De fet, si la meva mare estiguès aquí, no s'acabaria de creure això de que una persona de família poguès arribar a ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Criades en el Renegao, enmig d'una muntanya de Ceuta (concretament, de LA muntanya de Ceuta, el Monte Hacho), ni les meves germanes ni jo teníem gaires perspectives d'arribar a viure en una gran ciutat.

Però mireu, vàrem acabar a Barcelona (una, de fet, va tornar a Ceuta perquè no li devia acabar de fer el pes). I jo vaig tenir un fill, que va resultar ser homosexual, que es va casar amb un altre home, que ara resulta que potser és regidor. A la meva mare li hauríem hagut de fer teràpia, perquè pogués pair tot això. Ella, del Renegao de tota la vida...

En fi, reconec que tinc una manera força peculiar de felicitar el meu gendre pel seu 13è lloc a la llista per a les eleccions, però en tot cas queda clar que estic molt contenta, sobre tot perquè sé de primera mà com treballa, i com li agrada la seva feina, de manera que estic convençuda que l'Ajuntament de Barcelona serà millor si compta amb persones com ell.

Felicitats, Guillem!

La Passió de Mas

Feia dies que tenia abandonat el blog, però aquest migdia, veient les imatges d'Artur Mas i la Rakosnik fent de figurants a la Passió d'Esparreguera m'han agafat ganes de tornar-hi. Ja ho sabeu, que la Rakosnik em cau molt i molt malament. Només em faltava aquesta.

Una no entèn gaire de política, però així, a primera vista, am sembla que un líder (suposat líder, vaja), ha d'estar una mica desesperat si a les portes d'unes eleccions municipals ha d'anar a pujar a un escenari per fer de jueu que dóna la benvinguda a Jesucrist a les portes de Jerusalem. Per què ho fa ara, i no ho va fer l'any passat, quan les eleccions no estaven convocades, o s'espera a l'any vinent, o a l'altre? O es queda a casa pensant què pot fer de bo pel país? O va a missa, tan devot que deu ser?

No m'agrada la política d'aparador. I menys la que s'aprofita de tradicions com la representació de la Passió d'Esparreguera, ni que l'hagin convidat, a ell i a la seva frustrada primera dama...

I també em pregunto, ja posats... Algun d'aquests carnavals anirà Mas a cantar chirigotas a la casa de Ceuta? Perquè aquesta és també una tradició de molts catalans i catalanes com jo, i no recordo que hagi anat mai a fer-se fotos per allà. És clar, com que devem ser catalans de segona, charnegos i botiflers...

En fi, deixem-los amb el seu calvari, que prou pena tenen!