Un Déu a la família

Aquest és el Zeus. Des d'ahir, és el meu company de pis. Té menys de dos mesos. Alguna persona poc documentada el va comprar perquè se li mengès les rates del seu restaurant. Cosa que ja diu molt de la persona en qüestió (no sé de quin restaurant es tracta, i és una llàstima). Com que és massa petit per caçar rates, se'l va treure del damunt, i va acabar en un descampat, ple de puces, on una senyora li ha anat donant una mica de menjar. I a més, li va buscar algú que l'adoptés. I qui l'ha adoptat he estat jo.

Ahir el vaig portar al veterinari. Estava ple de puces. De tant rascar-se, alguna plapa de cabell se li havia començat a fer més clara. Estava ple de fang. Amb les orelles brutíssimes, i el cabell enredat. Dues hores després d'arribar a casa, va quedar així, com el veieu a les fotos. Es va posar a jugar amb una rateta de cordill.

Com que el meu fill i el meu gendre tenen l'Ulisses i l'Aquil·les, jo no podia ser menys. Es diu Zeus.