El gat volador

Sembla que sigui broma, però el veterinari m'ha dit que és possible que el Zeus pateixi la "síndrome del gat volador". Això explicaria que l'altre dia decidís saltar des d'un sisè pis.

El millor, però, és que va caure bé i només s'ha fet una fissura al paladar, que es veu que és molt normal en aquestes caigudes. Encara li costa menjar, però ja torna a fer de les seves. Li queden sis vides!

Com podeu veure a la foto, amb la Puerta de Alcalá de fons, he passat el cap de setmana a Madrid, gorrejant el pis del meu fill. Estic molt contenta de tornar a aquesta ciutat que coneixia poc, i que espero anar coneixent més en successius caps de setmana. De fet, aquest ha estat ben especial, ja que hem coincidit amb un moment de gran "animació", com es pot comprovar a molts aparadors...

He acabat ben cansada, com és habitual quan surts a passejar amb el Pep. I més tenint en compte que a Madrid el metro són tot escales, sense adaptació per a minusvàlids ni res que se li sembli... I els carrers no són especialment macos, ni estan ben cuidats. Entre forats i llambordes no hi ha qui camini còmodament. No em penso tornar a queixar de Barcelona!

Per cert, la setmana vinent estrenen a Madrid Sweeney Todd. Quina llàstima que no comencès aquesta setmana!!!!!

NO ens la venem

He aconseguit passar uns dies ben tranquila a Casa Rubira, cosa que em pensava que no aconseguiria mai. D'aquesta manera he acabat de confirmar el que fa algunes setmanes que començava a tenir clar: definitivament, no ens venem la casa. És massa maca i té molts records macos als seus racons.

Agraeixo l'interès que alguns heu mostrat molts en ella, i sento decebre-us. Si mai la voleu veure en directe, ja sabeu on trobar-nos...

Ens venem la casa

Des de fa algunes setmanes, hem posat a la venda Casa Rubira, la casa de Berganui (un poblet del terme municipal d'Arén de Noguera, a la Ribagorza Oriental, pujant cap a Pont de Suert) que amb tant esforç havíem comprat amb el meu marit. Ell la va reformar gairebé tota, era la seva afició. Però ara, des que ell va morir, em sembla massa carregada de records i com que no tinc carnet de conduir hi pujo molt poques vegades…

Casa Rubira

És una casa preciosa, que necessita algú que li pugui donar el carinyo que es mereix. És realment rústica, i el meu marit, durant la restauració, sempre va tenir clar que calia conservar al màxim els trets característics d’una casa de pagès antiga: el forn, el sòtan, el foc a terra, les golfes, la cuina de llenya...

Total, que si podeu fer córrer la veu, us ho agrairé molt. En aquesta web s’explica cada racó de la casa amb tot detall: http://casarubira.blogspot.com/

A Palma de Mallorca

Fa uns dies, el Pep em va portar a fer una escapada a Palma de Mallorca. Es va entestar que havia de pujar a un avió, i la veritat és que li vaig trobar el gust. No em va fer gens de por, i de fet veure els núvols, les illes i Barcelona des d'allà dalt és molt i molt maco. Llàstima dels controls de seguretat i tanta tonteria que cal fer abans d'aconseguir enlairar-se!

Aquí teniu les proves del viatge: una vista de Palma des de l'Almudaina, al costat del Palau March...

I el Pep i jo, en una de les terrasses del Palau de l'Almudaina:

La veritat és que un altre dels objectius principals de l'escapada era veure la capella del Miquel Barceló a la catedral de Palma, però va quedar frustrat: el dia que hi vam anar feien un concert a la nit, i la catedral va estar tancada tot el dia. Conclusió: hauré de tornar a Palma, i espero que sigui aviat!