Montilla, president

Ahir vaig poder ser al Parlament per veure i viure, en directe, la investidura de José Montilla com a president de la Generalitat de Catalunya. Me'l vaig imaginar arribant d'Andalusia com vàrem arribar a Barcelona els meus quatre germans, els pares i jo mateixa. Nosaltres veníem de Ceuta, ell de Còrdova...

De les tres germanes que quedem a Barcelona, només jo parlo el català fluïdament, i no tan bé com m'agradaria. Elles i la meva família de Ceuta s'enfaden quan els dic que sóc catalana. Tant com andalusa.

Per tot això ahir va ser per a mí un gran dia. Perquè sé que la gent com Montilla podem aportar molt a Catalunya, encara que no ho vulguin acceptar alguns catalans d'aquests que no veuen més enllà del seu serrell (flequillu, diem molt sovint els catalans del carrer).