El més humil dels servidors

Us imagineu que el president d’un país llegís aquest poema en el moment de prendre possessió del seu càrrec?


Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,

Sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.

El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.

Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.


Ha estat José Montilla, qui ho ha fet. En escoltar-lo llegir aquest tros de La pell de brau, de Salvador Espriu, m’he sentit encara més orgullosa d’haver pogut estar divendres en la seva investidura i haver-me fet aquesta foto amb ell...