Primer motiu: El Cibernàrium

Crec que ja us he parlat altres vegades del Cibernarium, la instal·lació dins del Parc Central de Nou Barris on estic aprenent a fer servir millor les noves tecnologies. Es tracta d'una instal·lació municipal on em fan cursos gratuïts per entendre millor Internet, i em permeten connectar-me a alta velocitat de franc. Vull dir que els ordinadors estan preparats per anar a alta velocitat. Jo, malgrat el que pogueu pensar, encara sóc molt lenta davant la pantalla.

El Cibernàrium, amb els programes que inclou per a col·lectius com dones, joves, gent gran i emprenedor, em sembla un bon exponent del que és una bona política d'esquerres: lluitar contra el ciberanalfabetisme per reduir les desigualtats socials que es poden derivar entre els que tenen accés a Internet i els que no en tenen.

La gent de Nou Barris, doncs, tenim Internet al nostre abast, i tenim al nostre abast cursos per treure'n més profit. Us animo a visitar-lo un dia d'aquests, com el Parc Central i la Seu del Districte. Us en parlaré també aquests dies!

Campanya a Internet: Motius per votar Jordi Hereu

Hola!


Avui comença la campanya electoral, i com que us tinc una mica abandonats darrerament m'he fet un propòsit explicar-vos cada diu un motiu per votar Jordi Hereu. Com que hi ha quinze dies de campanya, us donaré quinze motius. Evidentment, n'hi ha molts més i per això animo tots els blocaires i les blocaires de Gràcia i de Barcelona a fer el mateix! Fem que aquests dies la blogsfera sigui una festa del socialisme a peu de carrer (o socialisme a click de mouse)!!!!

Per cert, per a mí un bon motiu és que el Guillem Espriu i la Cinta Llasat vagin a la llista com a números 13 i 40, respectivament. Però els motius que us exposaré seran una mica menys personals...

Plany de la Mare

El Pep va anar ahir a un recital de poesia i m'ha regalat un poema de la lleidatana Dolors Miquel... M'ha agradat tant que el vull compartir amb vosaltres!


Plany de la Mare(del llibre Missa Pagesa)

Vai parir un imbècil, un ingenu.
Jo el vai fer a les meues entranyes.
El vai parir en un món d’escurçons,
en un món de rates empestades i pudents.
Si pogués me’l tornaria a ficar dins,
l’empenyeria com un tampó cap a les entranyes,
com un farcit de carn cap a dins del pollastre.

Vai parir-lo, sí, però:
He de veure patir així aquest innocent?
He de veure com és maltractat pels porcs?
He de sentir com li diuen boig, els necis?
He de topar amb la rialleta nauseabunda
dels anormals que el jutgen?

Aquest idiota que va amb el cor a la mà
en un món ple de feres
és el meu fill. Sí, el meu fill.
Ah, la dona estèril, la que mai ha parit,
la que mai ha vist sortir un monstruós àngel
de les seves carns i venes!
La que mai sentirà el dolor de veure l’altre
regnant i aixafant el fill de la humanitat!!!

Demano que Ella em comprengui. Ell és un imbècil,
un ingenu, una bona persona, gairebé un orat.
Jo sóc la seva mare, si algú en té la culpa...
Carn meva... quina revolta no m’has fet...

Islam i Pacte de Civilitzacions

Fa pocs dies vaig assistir a la cloenda de les Jornades sobre l'Islam a Espanya i el Pacte de Civilitzacions que va organitzar l'Escola Xavier Soto, convidada per la Cinta Llasat (per cert, membre gracienca de la candidatura de Jordi Hereu, com el Guillem Espriu).

Vaig tenir l'oportunitat de conéixer de prop les reflexions del diputat Mohammed Chaib, i em va agradar especialment l'interès que demostra la gent més implicada en el sector per fomentar el coneixement intercultural ja des de l'escola. Els valors de la integració, el respecte mutu i la tolerància són més fàcils d'assumir en l'etapa de formació. I a més, els petits de la casa poden influir molt sobre els pares i la resta de familiars més grans.

Una bon moment, doncs, per reflexionar sobre una realitat que jo, com a ceutí immigrada a Barcelona tinc sovint molt present. I per degustar un té moruno sense té (alguna organitzadora dispersa va tenir un descuit) i uns bons pastissets àrabs (ni la diabètica més diabètica podria haver cedit a la temptació, què hi farem)!!!

Rèplica a Trias

Doncs bé, el meu particular epistolari amb Xavier Trias prossegueix. Avui he enviat la resposta, i La Vanguardia Digital ja la publica. Demà comprovarem si la versió en paper també ho fa...

Això és el que penso del que m'ha dit l'alcaldable convergent:


Senyor Trias, en primer lloc, moltes gràcies per la seva resposta (La Vanguardia 20/04/07).

En segon lloc, trobo que els seus arguments són pobres. No em convencen. Per què l'Ajuntament ha de renunciar a guanyar diners a costa dels qui es poden pagar una nit a l'hotel Miramar? Per què no pot tenir aparcaments que li reportin beneficis al centre de Barcelona? Tots els diners que faci per altres vies, no ens els haurà de cobrar en impostos. O és que l'Ajuntament només pot aspirar a tenir equipaments deficitaris?Sobre el preu de la grua, simplement li recordo que és el preu que s'ha de pagar per cometre infraccions. La grua és gratis per a qui respecta les normes de trànsit i no entorpeix la circulació.

Resposta de Xavier Trias

L'alcaldable de CiU ha tingut l'amabilitat de respondre la meva carta publicada a La Vanguardia sobre les privatitzacions que preveu fer d'empreses públiques com BSM.

Com que, a més de socialista, una és molt educada, us la reprodueixo. En el següent post trobareu la resposta que ja em publica La Vanguardia Digital

Trias i la grua

En resposta a la carta de Dolors González, on mostrava la seva preocupació per la meva "proposta de privatitzar" el servei de la grua, vull aclarir que un dels pilars que sustenta el projecte que encapçalo per a Barcelona es fonamenta en la prestació de serveis de qualitat. Dins del ventall de propostes econòmiques que penso aplicar hi ha per damunt de tot el compromís de garantir als ciutadans i ciutadanes de Barcelona uns serveis públics de qualitat, eficaços i eficients, i la forma jurídica triada per prestar-los i desenvolupar-los serà la que millor respongui a aquest plantejament, ja sigui a través de la pròpia gestió directa de l'Ajuntament, o per mitjà de concessions o a través de consorcis.

És cert que la nostra proposta planteja que alguns dels serveis que actualment presta l'empresa municipal BSM s'han d'externalitzar, repeteixo que amb l'únic objectiu de millorar-ne el servei, doncs no té cap sentit que l'Ajuntament faci, per exemple, la competència als privats construint aparcaments, o gestionant un hotel de luxe a Miramar o un restaurant també de luxe a l'edifici Fòrum.

Per cert, en cap moment he plantejat la privatització de la grua, tot i que continua sent la més cara d'Espanya, i cal recordar que és tant cara precisament per l'estructura sobredimensionada de costos de l'empresa municipal que la gestiona, BSM.


Xavier Trias
President Grup municipal CiU
Barcelona

Trias i les privatitzacions

El meu marit va començar a treballar a les grues de Barcelona l’any 1984. El va contractar una de les empreses privades que s’ocupaven de proveir a l’Ajuntament aquest servei. Un servei que així, privatitzat, era una autèntica catàstrofe: un policia municipal denunciava, una empresa s’enduia el cotxe, el denunciat pagava a l’ajuntament i recollia el vehicle en unes dependències privades.


Tot va millorar força quan es va crear l’empresa pública que va començar a ocupar-se íntegrament del servei. Actualment es diu BSM, i el meu marit hi va treballar la resta de la seva vida.


Ara em sobta que Xavier Trias proposi la privatització de la grua municipal. Per a què? Perquè torni a funcionar malament i els cotxes puguin aparcar allà on vulguin? Per molt que digui Trias, no cal fer canvis, si són canvis per anar a pitjor.
----------------------------------------------------

Aquesta és una carta dels lectors que avui surt publicada a la premsa. Espero que us agradi. Aviat tornaré, amb la recepta de les torrijas!!!