Don Carlos

L'altre dia vaig tenir la sort de poder anar a l'òpera, a veure Don Carlos, de Verdi, al Liceu. Vaig sortir ben enfadada. Han fet propaganda dient que recuperaven la versió inicial feta per a l'Òpera de París, amb ballet inclòs, però quan vàrem arribar allà ens trobem que, en lloc del ballet, han muntat aquesta escena d'El cor de la Ciutat...



Què voleu que us digui? La resta de l'òpera, l'escenari és tota l'estona de color blanc i ple de portes, i els vestits són d'època. Això és un poti-poti per cridar l'atenció. L'escena en què surt una vestida de Marilyn Monroe vol ser una crítica a la hipocresia i a les actuacions de l'Església durant el règim nazi i la guerra civil espanyola. Però clar, allà enmig, com qui no vol la cosa, el resultat és que no ens diu res que no sabéssim abans d'entrar al teatre.

A mi, en principi, Verdi m'agrada. I els muntatges moderns també. Però això no tenia ni solta ni volta. Les veus estaven prou bé, que potser és el que més compta (ja us ho explicarà el Pep, que també està emprenyat com una mona), però a mi em va avorrir, i molt. Cinc hores a l'òpera poden passar molt ràpides o molt lentes. Les del Don Carlo que posen aquests dies al Liceu es fan eternes.