Andrea Camilleri

Estic llegint El primer cas de Montalbano, de l'escriptor italià Andrea Camilleri. No sé si us n'he parlat mai, d'aquest escriptor...

Aquest avi entranyable té una imaginació i sobre tot un sentit de l'humor que a mi m'encanta. Se'l reconeix com escriptor de novel·la negra, però la veritat és que els seus llibres es caracteritzen per fer retrat o caricatura dels italians del sud. La màfia, les relacions familiars i personals, el caracter tancat dels clans, el bon menjar... són constants.

Les històries del detectiu Montalbano i el seu equip són sempre divertides i de bon llegir. En El primer cas de Montalbano, per exemple, el primer relat tracta d'un assassí d'animals que comença per un peix i cada vegada escull una víctima de tamany més gran...

Però les que més m'agraden són les històries de Vigata, un poble imaginat com a reflex de Porto Empedocle, on va néixer l'autor. Acostumen a situar-se a finals del s.XIX, i retrata una Itàlia de gent poc il·lustrada amb els trets de caràcter propi de la Itàlia del sud. Fan riure tant!!! Us recomano que llegiu La concessió del telèfon. No té desperdici!

Vuelta al cole (segona part)

La meva señu de català es diu Maria, i entre els nens i nenes de la classe n'hi ha una d'anglesa i un de francés.

M'ho vaig passar molt bé, en la meva tornada a l'escola. Avui ja he fet els deures per demà, com a bona alumna que sóc. Estic pensant a regalar-li alguna cosa a la profe per fer-li la pilota, però això ja ho deixaré per a més endavant. Jejeje...

Pensava que el primer dia seria tirant a relaxat, però no: aviat podré distingir quan es posa s, ss, ç o z en cada paraula. Si finalment ho aconsegueixo, crec que caldrà fer un monument a la meva professora...

Vuelta al cole (primera part)

Molts i molts anys després de deixar l'escola (sóc d'aquella generació que va haver d'aparcar els estudis aviat per portar diners a casa), d'aquí a una estona torno a les aules...

Com que vaig venir de Ceuta i llavors no ens ensenyaven català, el parlo prou bé però l'escric amb moltes faltes (aquest blog me'l corregeix el meu fill, que és entre altres coses és corrector: es va treure el nivell K, i jo avui començo a estudiar el nivell B). Per això ara m'he apuntat a un curs d'aquests que fa Normalització Lingüística. Per 19 euros, tinc tres hores de classe setmanals.

Ja veurem com em va. La veritat és que aquesta nit m'ha costat dormir, perquè estava nerviosa. Com una nena petita, vaja.

A la tarda us explicaré com ha anat el primer dia de classe...

Metro a la nit

Estic inspirada... Ahir em publicaven aquesta altra carta als diaris!

Després de la iniciativa de metro nocturn per Cap d’Any i Sant Joan, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona aposten perquè el metro de la ciutat funcioni també durant tota la nit dels dissabtes. Com a mare crec que aquesta és una bona iniciativa que incrementa la seguretat dels nostres fills en relació als accidents de trànsit. Es feia difícil d’entendre que una ciutat com Barcelona, amb una oferta tant gran d’oci nocturn, no disposés d’aquest servei. Espero i confio que es continuï apostant pel transport públic, i que a la llarga també s’ampliï aquest servei a la nit dels divendres.

... Com que no et donen gaire espai, vaig optar per no allargar-me fent referència a un altre tema que també considero important: que a més d'allargar l'horari, s'hauria de millorar la seguretat. Penso que encara queda massa gentussa que ens pot donar disgustos aquestes nits que s'obrirà. Val més prevenir, no fos cas!

Hereu i els okupes

Com que tinc força temps lliure, de vegades m'agrada escriure cartes als diaris. Us en penjo l'última que m'han publicat, sobre l'alcalde Hereu i els okupes:

Estic gratament sorpresa amb l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. S'atreveix a
dir en veu alta el que molts pensem però no diem, inclús aquells que ens
considerem progressistes. El problema de les vivendes okupades no és un problema
de classes socials. No és un moviment de protesta i de recerca de l'equitat
social en el sentit dels moviments democràtics de la dictadura i la transició.
La gent que de veritat necessita una vivenda no són els okupes, molts d'ells
nens rics d'altres països que venen a Barcelona a viure les seves aventures i
que s'escuden sota l'ombra dels moviments cívics i socials. D'altra banda, la
possessió del recurs sòl, és a dir la propietat del mateix per edificar no és de
l'Ajuntament, sinó que és en la seva majoria capital privat. No siguem
hipòcrites. El moviment okupa és una dissidència a l'ordre establert que
aprofita el filó dels mitjans de comunicació per a presentar-se com a víctimes
d'un sistema que ni tansols respecten. I segon, el problema de la vivenda és
realment responsabilitat única dels governs locals?

Jana

Aquí teniu la Jana! És filla de la meva neboda, la Mireia, que l'agafa en braços. Va néixer dimecres, va pesar 2 kilos 800.






Felicitats a la Mireia i al seu marit, el Sergi!!!!

Don Carlos

L'altre dia vaig tenir la sort de poder anar a l'òpera, a veure Don Carlos, de Verdi, al Liceu. Vaig sortir ben enfadada. Han fet propaganda dient que recuperaven la versió inicial feta per a l'Òpera de París, amb ballet inclòs, però quan vàrem arribar allà ens trobem que, en lloc del ballet, han muntat aquesta escena d'El cor de la Ciutat...



Què voleu que us digui? La resta de l'òpera, l'escenari és tota l'estona de color blanc i ple de portes, i els vestits són d'època. Això és un poti-poti per cridar l'atenció. L'escena en què surt una vestida de Marilyn Monroe vol ser una crítica a la hipocresia i a les actuacions de l'Església durant el règim nazi i la guerra civil espanyola. Però clar, allà enmig, com qui no vol la cosa, el resultat és que no ens diu res que no sabéssim abans d'entrar al teatre.

A mi, en principi, Verdi m'agrada. I els muntatges moderns també. Però això no tenia ni solta ni volta. Les veus estaven prou bé, que potser és el que més compta (ja us ho explicarà el Pep, que també està emprenyat com una mona), però a mi em va avorrir, i molt. Cinc hores a l'òpera poden passar molt ràpides o molt lentes. Les del Don Carlo que posen aquests dies al Liceu es fan eternes.