Més Jana

Fa algun temps us vaig parlar de la meva nebodeta, la Jana.

Avui us vull ensenyar algunes fotos noves. Oi que està estupenda?

El cáncer de Luz

Hasta hoy no me había enterado de que Luz Casal ha tenido cáncer de mama. Lo bueno es que la noticia me ha llegado cuando ella ya ha hecho la quimioterapia. Seguramente, ya está curada.

Creo que muchas personas que hemos pasado por lo mismo nos sentimos identificadas con el texto que ha publicado en su web, y que reproduzco aquí abajo. Y a las que no han pasado por esta enfermedad, les recomiendo que hagan caso a los médicos y se controlen periódicamente: detectar el cáncer a tiempo te puede salvar la vida.

Lo que nos mata, nos hace más fuertes.- NIETZSCHE -

!Hola a todos!
He terminado con la quimioterapia!

Desde el 12 de Febrero, he aprendido a convivir con: Taxotere,Farmorubicina, Corticoides, Genoxal, Kytril y otros cócteles.
Veneno y toxicidad que me ayudan a combatir la enfermedad.
Un antes y un después.
Una prueba.
De ser una persona físicamente imbatible, he pasado en estos meses, a ser una mujer dependiente y frágil.
Mis venas están quemadas.
Mis ojos vagos y llorosos.
Mis huesos doloridos.
Mis músculos lentos.
Mi cerebro perezoso.
Mi estómago resentido... Y mi cabeza, !calva!.

Sé que lo que vivo yo, lo han vivido y lo viven otros.
En los primeros días, después de escribiros la nota en la que os hablaba de mi enfermedad, me impuse la tarea de responder a vuestros mensajes; sobre todo a los que padecían la misma enfermedad -me sentía muy cerca de ellos-. Tarea muy difícil de cumplir.
Así que es hora de daros las gracias a tod@s.
A los que cada día me escribieron " Te quiero"
A los que me exigieron que no me fuera...
A los que han escuchado mis canciones en este tiempo, como una forma de estar más cerca de mi.
A los que contaron su bajada a los infiernos de Orfeo.
A los que me enviaron una poesía.
A los que me enviaron Ánimo,Fuerza,Valor...
A los que confiaron en mi fe, en mi lucha y en mi fortaleza.
A los afectados por Linfomas, Mielomas y otras enfermedades duras.
A los que me recomendaron ponle palabras a los sentimientos.
A las familias enteras que me enviaron cariño.
A los que me enviaron su testimonio y su experiencia con la enfermedad.
A los que rezan por mi.
A los que me recomendaron usar: Marihuana, Homeopatía y ... demás.
A los que se ofrecieron para ayudarme como enfermeros, masajistas, acompañantes, chóferes...
A muchos de mis colegas -afines y no- que me llamaron.
A los que me enviaron flores y plantas.
A las que me mandaron naranjas cada 21 días.
A las que cada 21 días perfumaron de azucenas mi habitación.
A la gente de Asturias, a la forza do pobo galego, a Barcelona, Las Palmas, Guipuzcoa, Cádiz, Málaga, Mallorca, Murcia, Gijón, Sevilla, Bilbao, Alcorcón, Oporto ( porto) Serena (Chile), Lisboa, Río de la Plata, Marsella, Uruguay, Los ángeles, Rosario, París, Montpellier, Avilés (Asturias).

El aprendizaje en la vida es largo, pero con la enfermedad, se acorta.

Luz Casal.

Sisè Motiu: Accessibilitat

Fa uns mesos, tenim ascensors al barri. Al principi no els trobava gaire sentit, però el dia que la cama dreta em feia mal i vaig haver d'anar al CAP a curar-me, vaig agrair i molt que l'ascensor que puja del passeig de Fabra i Puig al carrer Cadí estiguès allà.

Com vaig agrair que s'hagi adaptat l'estació de metro de la línia 5 de Vilapicina, i que després de mesos d'obres també hi hagi un ascensor que et porta des del mateix carrer fins a l'andana.

Recordo haver llegit que Barcelona és una de les ciutats més ben adaptades per a gent amb minusvalidesa. Anar amb cadira de rodes per Barcelona és més fàcil -crec- que en altres ciutats com París o Roma, menys sensibles en aquest tema.

Aquestes inversions penso que són molt bones, perquè ajuden efectivament a la igualtat entre tots els ciutadans. Poder-se desplaçar amb les mínimes limitacions, encara que sigui amb crosses o cadira de rodes és fonamental. I en això veig un altre motiu per seguir votant socialista.

Cinquè Motiu: Barcelona, Ciutat Neta

Doncs sí. Un motiu és que Barcelona està neta. Comparada amb fa alguns anys, ha millorat moltíssim. Parlo com a mínim del meu barri, i dels que veig quan surto a passejar.

Cert: podria estar més neta. No és com alguna petita ciutat francesa, però és que Barcelona no és una petita ciutat francesa, ni suïssa, ni nòrdica. És Barcelona. La ciutat de Jordi Hereu.

Això sí: no podem passar-nos la vida demanant a l'Ajuntament que netegi més. És hora de començar als ciutadans que embrutin menys. No costa tant, jo mai no tiro papers a terra!!!!

Nova controvèrsia amb Xavier Trias

Nou intercanvi de cartes als mitjans de comunicació amb Xavier Trias. Aquesta vegada m'he emprenyat, perquè la seva resposta és completament buida de contingut. Per tant, aquí us enganxo la carta que m'han publicat al diari Metro, la resposta de Trias i la resposta que acabo d'enviar a Metro, aviam si me la publiquen... (per cert, no us perdeu els links d'aquest post: remeten a uns quants documents interessants que he trobat sobre Trias a la xarxa)

CARTA:

Ara que comença la campanya electoral, voldria saber què farà el Sr. Trias si finalment guanya les properes eleccions a Barcelona, i és alcalde de la ciutat, amb el tema de les banderes del Castell de Montjuïc. Darrerament hem pogut comprovar que l'època de majories absolutes s'ha acabat i, per tant, és l'hora dels pactes. Partint de la idea que CiU tant podria pactar amb ERC, cosa difícil crec jo, com pactar amb el PP, el més probable, quina és doncs la posició del Sr. Trias en un tema tant polèmic com aquest? Quines banderes han d'onejar al Castell? L'espanyola? La catalana? Les dues? O potser proposarà tornar el castell al Ministeri de Defensa després de tants anys de reivindicacions? Suposo que tot dependrà de amb qui es pacti, no? Tot s'hi val només per aconseguir l'Alcaldia? Un ha de ser consegüent amb els seus principis, els seus valors, no creu?

RESPOSTA BUIDA D'EN TRIAS:

En resposta a la carta de Dolors González, voldria manifestar-li que el meu objectiu és guanyar les eleccions i ser el nou alcalde de Barcelona. És cert que per aconseguir-ho serà necessari un acord amb alguna altra formació política, però en aquests moments, quan encara no sabem quin serà el resultat de cadascú, no té sentit abordar-ho. Tot i això, pot imaginar amb facilitat la nostra preferència, com a partit nacionalista que sempre ha defensat els interessos de Catalunya. El que tinc molt clar és que independentment de les aliances que pugui formar, jo no renunciaré als meus compromisos programàtics ni els canviaré en funció de si rebo el suport d’un partit o d’un altre. Tinc molt clar el canvi que vull per Barcelona. Aquests dies de campanya els vull aprofitar per explicar el model de ciutat que m’agradaria portar a terme, i exposar aquelles propostes que porto en el meu programa. Un nou model basat en la responsabilitat i la sensibilitat d’un alcalde envers la gent, treball i habitatge, serveis i seguretat per a tothom. I respecte al castell de Montjuïc, haig de dir-li que la proposta de CiU és clara: nosaltres creiem que aquest recinte ha de ser traspassat a Barcelona sense cap condició prèvia.

RÈPLICA INDIGNADA A LA RESPOSTA BUIDA DEL XAVIER TRIAS:

El senyor Trias m'ha decebut. Fa veure que em respon, però ho fa amb evasives i dient obvietats. Que vol ser alcalde, ho sap tothom. Que haurà de pactar, també ho sap tothom. Li falta dir que pactarà amb el PP, com també sap tothom. I queda per respondre la que era la meva pregunta: si vol el Castell de Montjuïc sense condicions prèvies, què farà? Tornar-lo, ara que el tenim? Per unes banderes? Amb aquest mateix criteri... Pensa renunciar a l'edifici de l'Ajuntament a la plaça de Sant Jaume, que també té una bandera espanyola? I el palau de la Generalitat? I el Palau del Parlament? Pensa regalar al govern espanyol tots els edificis oficials de Catalunya? Senyor Trias, respongui clarament, digui que sí, no se n'amagui!

Quart Motiu: El Metro, també de nit

El Jordi Hereu és l'alcalde del Metro obert tota la nit els caps de setmana. A les notícies ho han donat com una cosa molt bona per als joves. Però els qui hem passat l'edat d'anar a discoteques dia sí, dia també ho agraïm també. No només pels nostres fills, sinó per la possibilitat de tenir un mitjà de transport públic ràpid i proper quan sortim a sopar, sense preocupar-nos per si arribem a temps d'agafar l'últim metro.

Diu que a més d'obrir la nit de dissabte a diumenge, obrirà la nit de divendres a dissabte. I a més, els dies de cada dia el metro plegarà mitja hora més tard. Aquest és un motiu excel·lent per votar perquè el nostre alcalde continuï sent-ho!!!

Tercer motiu: els Busos de Barri

Ja que darrerament he hagut de visitar més sovint del que hauria volgut les instal·lacions de l'Hospital de la Vall d'Hebron, m'he tornat una usuària força assídua del 112 , la línia de Bus del Barri que connecta Horta amb aquest centre sanitari.

Aquests autobusos petits són tot un èxit. I us recordo que el Jordi Hereu va ser regidor de Mobilitat, i per tant deu tenir alguna cosa a veure amb això. Ténen una capacitat molt limitada, però d'aquesta manera poden donar servei a alguns barris i alguns carrers per on els autobusos grans no poden passar. I són ideals per a desplaçaments d'aquests massa llargs per fer a peu, i que fins no fa gaire eren difícils de fer si no era en taxi, o amb vehicle privat, o fent combinacions molt rares de transports públics.

Ara caldrà, això sí, anar ampliant el nombre d'autobusets d'aquests, per acabar de fer un servei que mereixi un 10 (ara, crec que el puntuaria gairebé amb un 9 i pico!)